1.Quines serien les dificultats que es presenten per tal que no s'acabi de normalitzar la llengua catalana al Territori dels Països Catalans?
-Necessita un procés. Hi ha hagut un període petit de recuperació. Vivim en un món molt canviant.
Per exemple a Catalunya 2008 17% de la població,, ni catalanoparlant ni castellanoparlant.
Ex: Portuguesos, romanesos, àrabs.
Vivim entre romanesos i gent que parla llengua amaziga encara és relativament possible la incorporació en català perquè és una llengua
romànica.
-Un altre factor serien els òrgans de l'Estat que no estan integrats en el procés, per exemple els jutges<<>>.
Per un altra banda estarien els mitjans de comunicació.
Sistemes que garanteixin intercomunicació entre aquests sistemes amb dues llengües.
Models igualitaris(Suïssa). La primera llengua que parlen és la del cantó, la segona una de les altres que conviuen a nivell oficial i la 3ª seria l’anglès.
A l’Estat espanyol, hauríem d’aprendre a parlar català, i a part basc, gallec i portuguès. Mínim una de les tres anteriors.
A Suïssa la llengua és un be comú. Al nostre territori no s’ha tengut aquest concepte de be comú.
2 .El tema de la globalització, és un element que erosiona i contribueix a la pèrdua de diversitat lingüística?
Avui en dia la globalització fa que visquem en un món interconnectat. En el fons aquest fet fa que moltes llengües que es troben en una situació precària fa que es mantenguin.
Ex: Curs de català en línia arriba a molts llocs, hi ha gent des d’Austràlia que està interessada.
Prohibició de llengües i cultures és impossible tenim una eina amb tanta difusió com és internet.
3. El català és un cas excepcional a la Unió Europea amb. 9.000.000 milions de parlants, quina llengua hi ha a la Unió Europea que no sigui oficial amb aquestes característiques, de moment no n’hi ha cap cas igual.
Casos: basc, gallec, bretó, cors, galès. En cap cas s’assembla a la nostra situació.
La transmissió generacional es fa en català.
Normalment les llengües minoritàries no tenen cap cadena de televisió i en català si que tenim.
En Lluís Aracil comenta que tenint aquestes xifres que té la llengua catalana, ningú en tota Europa té problemes d’assentament a la seva societat.
El problema és l’Estat que pot demanar les llengües estatals que vol que siguin oficials a la Unió Europea.
4. Per què diuen que el Valencià no és català?
Principalment els poder polítics defensen que no és català. És el flanc més dèbil. És un cas de secessionime, no han estat els propis valencians.
Allò que es parla a Catalunya i a Valencia és el mateix, si li poses nom ja no és el mateix; el que no volen és la identificació amb el català.
En els anys 7o-80, pares que varen parlar castellà als seus fills. Encara que la seva llengua era el català.
5. L’anglès podria afectar al català en un futur??
L’anglès és una llengua franca que podria afectar al català. Catalanoparlants que parlin anglès als seus fills.
Les llengües ben imposades no perceben com a tals, perquè ja estan molt bé imposades. Encara que si ho comentes et miren diferent amb estranyesa perquè la percepció dels altres és que segons quines llengües no estan imposades, és normal que es parlin aquestes.
La solució està en tenir una actitud més positiva cap a les llengües. Dominar dues o més llengües, més facilitat per comunicar-se. Pes més la voluntat per aprendre que la capacitat per aprendre llengües.
A Catalunya es fan un cursos per immigrants d’acollida lingüística. Grups reduïts que acaben d’arribar. Per gent que treballa en forns, i aquests cursos es fan de matinada i la gent hi va.
La situació a Eivissa és difícil i complexa. Situació de diglòssia.
El problema ha estat en què a Eivissa s’ha passat d’una societat agrícola a una societat postindustrialitzada en poc temps, uns 20 anys.
A les altres illes si que hi havia industria a Eivissa no. No hi hagut consciència.
Migració de gent de fora. Si aquesta primera migració hagués trobat una cultura pròpia valorada, que sabien escriure en anglès. Situació extrema de diglòssia extrema és el que varen trobar. La gent s’apunta al que funciona.
