IOLANDA BONET

 17-05-10


INTRODUCCIÓ


Servei català . ESAIT( Equip de suport d’Alumnat d’incorporació tardana; nouvinguts i nouvingudes). Incorporació  tardana en el sistema espanyol. Persones que per raó de procedència parlen una altra llengua(Fóra d’Espanya).
A l’any 1960 va venir gent de fora . Ningú no va pensar d’ensenyar en català, per la situació política que hi havia; els professors tampoc coneixien la llengua catalana com per ensenyar-la.


EXEMPLES DE CASOS QUE VENEN DE FORA.
Casos d’Amèrica del Sud. El curs escolar d’alguns sudamericans és de Febrer a Desembre. En algunes ocasions venen cap al Febrer aquí i es troben que ja ha començat el curs i que tenen que recuperar-lo i pot ser és el mateix curs que varen acabar al Desembre ells a la seva terra.
A l’Institut de San Agustí hi ha entre un 80% i un 85% de gent que no és d’aquí.
En teoria els que venen del mateix territori espanyol no són nouvinguts, però la majoria tenen una llengua diferent a la nostra i se’ls hi posa aquí també.
·        Altres casos:
-Xina(Bastants); Japó 1 ó 2;
-LatinoAmèrica, Argentina, Equador, Paraguay els que més.
Amèria del Nord i Canadencs pocs;
Mexicans pocs.
Cuba, República Dominicana. Alguns.



SITUACIÓ D’EIVISSA I FORMENTERA
-      Àrabs( principalment al Marroc).
La diversitat dóna molta feina. No es pot generalitzar.
Per exemple d’Europa venen també diversitat: Bolonyesos, Ucraïnesos, Bulgars, Portuguesos.
És molt important la procedència per la qüestió de l’escolarització.
Exemple: A Uruguay és gratis tot, Els llibres, materials.
Al Marroc no han estat escolaritzats mai.


PROCÉS D’ACOLLIDA
Ex. Algú que ha arribat del Marroc.
1.     Inscripció a l’ajuntament.
2.    Targeta Sanitària.
3.    Oficina d’escolarització.
4.    PAIRE(PROGRAMA D’ACOLLIMENT INTEGRACIÓ I REFORÇA EDUCATIU). Programa de mediació.
Es fa una entrevista molt estudiada amb els pares, el nen i si tenen germanets també poden estar per allà.
En principi es recullen les dades principals: nom, edat, si el nen té necessitats educatives especials, si parlen espanyol o quantes llengües parlen.
-Després important el tema de feina si treballa el pare o la mare.
-Nivell de lectoescriptura. Si necessitarà suport o no.
-Si té alguna al·lèrgia o no
-Si tenen casa o necessitat de serveis socials i ens posaríem en contacte amb els mediadors de l’Ajuntament. Després es farien reunions setmanals per fer seguiment.
Tant en l’entrevista com a l’escola si la persona parla àrab que feim? HI ha un sistema d’interlocució telefònica. Es tracta de dos auriculars i amb un determinat codic accedeixes è a un interlocutor al que li vas dient el que ha d’anar traduint a la persona que tens davant.
-També es fa l’acompanyament a l’escola. Anem el dia i hora que l’escola posa. S’hauria d’organitzar bé i que el nen/a tingui una bona rebuda.
El seguiment del nen/a es farà per part de l’ESAIT.
A l’institut només hi ha un professor que es dedica als alumnes nouvinguts(Aula d’acollida: PALIC I TLC).
PALIC: Programa d’acolliment lingüística i cultural. Classficació d’acollida(El que s’ha de fer amb els nouvinguts).Segons les necessitats educatives, culturals o específiques.

  Ø Què es fa a l’aula d’acollida?
Classificació dels nouvinguts(24 nouvinguts de 3 a 12 anys).
   a.     Fins als 8 anys no es fa res especial. Classe d’immersió. Directament a la classe.
   b.     Dels 8 anys cap amunt. Programa PALIC. Classificació:
. Provenen de llengües romàniques.
. No provenen de llengües romàniques.
Les tàctiques de treball segons aquesta classificació són diferents.
Una setmana de 25 hores 19/20 hores per setmna.
Coneixen un poc la llengua- entre 9 i 14 hores a la setmana.
Després 6 o 9hores.
Suport. 2 o 3 hores.
Se li van rebaixant les hores d’estar a l’aula d’acollida.
El professor tot sol a l’aula d’acollida por fer molt, però sinò participa tot el claustre no es nota tant.
En aquestes aules es fa feina per a què aprenguin la llengua. S’utilitzen bastants llibres.

A Barcelona varen ser els pioners amb els tallers d’Adaptació Escolar. No varem funcionar, a nivell de llengua bé, però a nivell d’integració malament. Després es va formar L’espai LIC  fixant-se a Eivissa que teniem el PALIC.
Espai LIC. lLengua interculturalitat i cohesió social. Generalitat de Catalunya. Treure els alumnes  unes hores al taller i altres a l’aula amb els companys.


MATERIALS.
-      Diccionaris català- àrab.
-      Materials de lectura fàcil. Llibres verds. Col·lecció per nouvinguts.
-      Contes trilingües. Xinès, català, castellà/ Català, castellà, àrab.

.