- Bilingüisme:
a) Bilingüisme familiar. Es quan en el context familiar, parlen dues llengües i s’han après en aquest context.
b) Bilingüisme instrumental. Aprèn una segona llengua per necessitat, per promoció en l’àmbit laboral.
c) Bilingüisme integrador. Motivació de l’aprenentatge de la llengua per integrar-se dintre de la societat que la parla.
d) Bilingüisme cultural. Per interès cultural amb la qual està lligada aquesta llengua.
- A nivell social n’hi ha de dos tipus:
- Bilingüisme unidireccional. La llengua que s’imposa és la del grup unilingüe, hi ha bilingües i unilingües.
- Bilingüisme bidireccional. Membres d’ambdós grups socials coneixen les dues llengües.
- Diglòssia: Consisteix en el grau de formalitat/ informalitat en què s’usi la llengua.
Una utilitzada en àmbits formals i l’altra pels usos informals. Es valorarà més la primera que la segona.
- Biligüisme diglòssic: La llengua que ocupi els àmbits formals serà la millor considerada, la de prestigi i l’altra patirà els prejudicis lingüístics.
Consisteix en la pèrdua d’àmbits d’ús i de parlants per part d’una determinada comunitat lingüística.
- Substitució lingüística: Consisteix en la pèrdua d’àmbits d’ús i de parlants per part d’una determinada comunitat lingüística.
Quan una llengua va deixant àmbits d’us per donar pas que els ocupi un altra llengua, i quan baixa el percentatge de parlants de la llengua dins el propi territori vol dir que hom està immergit en un procés de substitució lingüística. Símptomes què aquest procés és ja molt avançat és la manca de transmissió generacional de la llengua. Quan els pares parlen als fills amb la llengua que s’ha anat imposant a aquella comunitat lingüística.
- Conflicte lingüístic: El conflicte lingüístic surt quan la comunitat lingüística de la llengua minoritzada pren mesures pel camí o la via de la normalització de la llengua pròpia. Llavors des de la comunitat lingüística dominant s’articulen respostes per tal d’afeblir les mesures preses des dels partidaris de la normalització.
- Normalització lingüística: és un procés sociocultural a través dle qual una llengua accedeix a àmbits d'ús lingüístics fins alehores resersevats a una altra llengua; és a dir, una llengua s'usa <
> en àmbits que fins aleshores eren reservats a una altra.
- Normativització: és el procés d'adopció d'un conjunt homogeni de normes ortogràfiques, lèxiques, o gramaticals per part de tots els parlants.
